Tal com és habitual en les empreses de consum, en particular alimentàries, no hi ha un departament propi de comunicació, sinó que aquesta està subordinat al departament de Marketing. Aquest departament consta del director de Marketing, del qual depenen tres sub-departaments: Comunicació, Marketing pur i una persona que s’encarrega de les relacions amb els mitjans. Aquesta última figura no es tracta de l’equivalència a un gabinet de premsa, sinó que s’encarrega de negociar amb els mitjans qüestions com les mencions.
En el cas de Marketing, també es subdivideix segons les diferents marques que posseeix Damm: Estrella Damm; Xibeca i Damm Bier; Voll Damm, Bock Damm i Damm Lemon...
En general, el departament de Marketing en la seva totalitat, s’encarrega de la comunicació cap a l’exterior i la imatge externa.
Comunicació Interna
Com ja hem dit abans, per la seva estructura, la comunicació de la empresa no pot ser transversal. Quan en algun objectiu intervé un nombre elevat de departaments, intervé el departament de Planificació per coordinador les seves accions. Però, en els encontres i les col•laboracions fruit del treball del dia a dia, són els integrants de les diferents seccions els que han de gestionar aquesta comunicació interdepartamental. Com diu l’entrevistat: “No hi ha un departament d’ interrelació, però ja se sap que els departaments hem de treballar conjuntament i hem de ser flexibles a l’hora de respectar les condicions dels altres departaments, i ells de les nostres demandes”. Serien, doncs, comunicacions horitzontals i de caràcter més informal.
Damm disposa de diverses eines de comunicació interna destinada als treballadors. Una d’elles és la revista Damm bars. Les revistes d’empresa tenen una doble funció dintre de l’empresa. D’una banda, mantenen informats i explica als treballadors els objectius i el compliment de la seva tasca, cosa que millora la motivació del personal. També ajuda a cohesionar l’empresa i reforça la imatge. En el cas de Dammbars, també s’inclou la “crónica social” de les activitats estra-laborals que organitza el grup pels empleats. Així, es fomenta una millor indentificació i integració amb l’empresa.
D’altra, serveix com a instrument de comunicació corporativa, que transmet la imatge de la organització als seus integrants. El disseny ha de ser coherent amb la identitat corporativa de l’empresa. En el cas de Damm bars, també es distribueix (fins i tot més que entre els propis empleats) entre els seus principals clients: bars, restaurants, botigues... Així, tracten de mantenir una imatge de proximitat amb el client, i que aquest valori l’empresa de forma positiva.
Una altra eina de comunicació interna present a Damm és la utilització de Intranet. Segons Justo Villafañe, la Intranet és “Una red corporativa de información, con las mismas propiedades que internet, que integra personas, los procesos y las informaciones de una empresa” . És a dir, un entorn web d’accés restringit on es pot dur a terme una comunicació amb els empleats i entre aquests. Entre els avantatges que aporta, destacar la transmissió ràpida de informació eficaç a empleats o grups d’empleats; la gestió de coneixements com a depòsit de tots els coneixements necessaris per l’organització; i la utilització com a plataforma de noves tècniques d’aprenentatge.
També s’ha d’esmentar l’organització d’esdeveniments de tipus social, molt importants perquè els integrants de l’organització es coneguin millor i es creï cultura d’empresa.
Aquestes són algunes de les tècniques de comunicació interna de les empreses, i que concretament s’han mencionat durant l’entrevista.
Comunicació Corporativa:
La comunicació corporativa és potser la branca de la comunicació a la que se li dona més èmfasi. Quan es dirigeix cap al consumidor, el marketing no transmet la imatge del grup Damm con a conjunt, sino que ho fa per cadascuna de les marques que té: Estrella Damm, Boll Damm, Xibeca, Damm Lemon, Aigua Veri... Bàsicament, la comunicació corporativa es duu a terme mitjançant patrocinis i spots.
El primer criteri alhora d’escollir un patrocini és la notorietat, és a dir, busquen entitats o esdeveniments que tinguin cert prestigi social. En el cas de Damm, correspondria amb patrocinis relacionats amb el món de l’esport i la cultura: F.C. Barcelona, Gimnàstic de Tarragona, el Pimavera Sound Festival... També patrocina programes i sèrie televisives d’èxit, com Polònia, Vent del Pla, o Porca misèria. Aquest criteri respon a la intenció de identificar-se com un grup fort i notori, punter en la producció i distribució de cervesa a Catalunya. Una imatge de empresa com a triomfadora, la voluntat de voler ser la número 1.
D’altra banda, també és molt habitual trobar petits actes o institucions, més relacionats amb la cultura popular i local (festes de poble, colles castelleres, petits festibals de música local...), patrocinats pel grup Damm. Aquests patrocinis no els porta el departament de marketing, sinó els departaments de distribució i vendes, i venen a contraposar una mica la imatge de “gegant” que marca el anterior grup de patrocinis. L’objectiu d’aquests mecenatges és donar la impressió que tot i la potència de l’empresa, és propera i accessible per al consumidor.
Els spots estan principalment encaminats a mantenir les diferents marques de l’empresa en la ment del consumidor i donar a conèixer els diferents patrocinis que duu a terme.
Aquests trets s’aplica a Catalunya, on és líder en ventes i consum. A l’Estat Espanyol, o a l’estranger, les tècniques de marketing i publicitat canvien.
Per exemple, a Madrid, on la cervesa predominant es consumeix Mahou, la tècnica canvia substancialment. Tot i saber-se que la empresa és catalana, s’intenta evitar qualsevol esment. No es farà publicitat dels importants patrocinis de que disposa de organitzacions que representen autèntiques institucions a Catalunya com el F.C. Barcelona. L’atenció es centra en relacionar Damm i tradició, ja que aquesta va ser la primera productora de cervesa a Espanya. Paral•lelament, també l’està relacionant amb modernitat, ja que està realitzant campanyes publicitàries de gran originalitat i difusió.
A l’extranger, lluny d’amagar la procedència catalana, s’insisteix en ella. En les etiquetes s’especifica que és cervesa de Barcelona, ja que a nivell internacional, Barcelona és un referent.